Els palestins d'avui son els grans damnificats dels fets dels últims anys. Amb la creació de l'Estat d'Israel i l'arribada de jueus de tot el món s'han anat veient expulsats del que crèien era la seva casa, menyspreats i ignorats per la comunitat internacional. Dues Intifades els han fet d'altaveus mundials però el bulldozer de l'estat jueu és fort i constant.
Avui un lamentable mur de formigó els empresona en petits territoris i son humiliats sovint. En el camí de Jerusalem a Betlem anem veient el mur i passem check-points, es veuen els assentaments dels colons jueus en territoris palestins: urbanitzacions de luxe privades enmig del desert terrós que és Palestina.
Marxem de Palestina cap a Tel Aviv, s'acaba el viatge. De camí deixem enrera una gent hospitalària i amable, de mirada clara i pell fosca.
El seu patiment es el patiment del pobles petits i pobres, és un patiment antic, universal, cruel i etern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada