Cercar en aquest blog

diumenge, 12 de gener del 2014

HISTÒRIES DELS CHICKEN BUS (GUATEMALA)


El autobusos escolars dels Estats Units, aquells "School Bus" de color groc-taronja tan coneguts que es veuen a les pel·lícules i al Simpson's quan compleixen 10 anys de servei als nens americans, comencen una aventura que poc s'esperen... Son venuts i transportats per carretera a traves de Mèxic fins a Guatemala, on començaran a viure una segona vida una mica més moguda.

Als Estats Units originalment els autobusos porten motor de gasolina, això fa que siguin cars de mantenir. El primer que fan els nous propietaris guatemalencs és canviar el motor per un de camió dièsel i els hi posen una caixa de canvis de 8 o 10 velocitats. Això els converteix en busos molt potents que agafen grans velocitats.

El segon pas és la decoració. Cada companyia o trajecte té uns colors diferents, vistosos i alegres: autèntiques obres d'art en moviment. A més cada conductor hi posa el seu gra d'arena decorant els detalls de cada autobús, cortinetes, banderoles i escrits normalment religiosos, lloances a Jesús, i evidentment gairebé sempre el nom d'una dona. Mai la seva sinó la amant i gasss!!!

El sostre del autobús s'adapta amb suports per poder portar equipaments i càrrega dels viatgers. 

Aquest tipus d'autobus és el que arriba a les zones més remotes de Guatemala: petites poblacions rurals que no tenen altre forma de moure's per anar a les poblacions veïnes, als mercats propers o a la capital. Això fa que la gent agafi els busos amb una gran quantitat de càrrega de tot tipus, sobretot mercaderies que després vendran o canviaran en mercats i entre aquesta càrrega s'hi troba alimentació i també pollastres: d'aquí el seu nom: Chicken Bus.

L'altra peculiaritat és la gran velocitat amb la que circulen per les carreteres. Els conductors treballen a preu fet, el propietari de les lineas d'autobusos els exigeixen un mínim diari que han de complir i per complir-lo es barallen entre ells per recollir tanta gent con sigui possible, el bus para a qualsevol lloc i s'omple a vessar, fins dalt i al sostre entre l'equipament, per poder carregar i perquè no caigui res hi van un parell de mossos, i a tota velocitat per les carreteres interiors de Guatemala, passant els cotxes per els colls de muntanya de corbes tancades, fa una mica de por. A la Panamericana poden agafar velocitats de 160 i superiors.

Fa tres anys en vaig agafar un a Panajachel fins a la frontera mexicana i us puc assegurar que és una experiència impressionant, carregats fins dalt i atapeïts, a tota velocitat i els crits del revisor cridant el destí al passar per les ciutats. AL creuar ciutats com Quetzaltenango van entrant venedors ambulants que venen de tot, elixirs de la eterna joventut, remeis per la ceguera, llibretes de deures infantils, gomes d'esborrar, bíblies, etc... Es molt distret i sobretot la gent es molt amable, tu també ets una atracció per als locals dins d'un Chicken Bus!!!

dissabte, 11 de gener del 2014

RIO DULCE - FINCA TATIN - LIVINGSTON


Marxem de Flores amb furgo al matí i anem en direcció al Sud del país, anem creuant zones rurals de molta vida agrícola, paisatges bonics de camps de blat de moro i de cafè, entre valls i muntanyes. Al cap de 4 hores de carretera arribem a Rio Dulce, aquesta és una població animadíssima, comercial i fluvial, connecta el llac Izabal amb el riu que porta el seu nom: Rio Dulce i que desemboca al Carib. Ens acostem fins al moll i allà ens ve a buscar una barca de Finca Tatin, el nostre allotjament.

Només pujar a la barca i fer els primers metres ja comencem a gaudir d'un paisatge increïble, el riu és immens i de gran riquesa. Fauna i flora abundant, és una explosió de la naturalesa. Amb la barca anem fent parades per observar aus i iguanes, passem entre afluents atapeïts de nenúfars, papallones gegants de tots colors, orquídeas salvatges i les casetes de pescadors a les vores del riu entre manglars i l'activitat pesquera de la gent local, amb les seves canoes fetes de tronc, tirant la xarxa o col·locant les gàbies trampa per després recollir el peix que els alimenta. Com gaudim d'aquest trajecte!!! La selva cau fins al riu a banda i banda, verda intensa sota un cel blau brillant, caribeny!

Finca Tatin es un hotelet al mig de la selva amb el seu moll al riu. Es un lloc acollidor i agradable, friendly i relaxat. Ens acomodem en dos bungalous a la vora del riu, les finestres son grans mosquiteres que fan que no perdis el contacte amb l'entorn. Caminets de fusta elevada entre la vegetació et porten d'una estança a l'altra, de la cuina i menjador al saló de descans i lleure, de la sauna maia al moll del riu; tot sense parets, integrats plenament a l'hàbitat i en un ambient relaxat, s'hi està be aquí! S'hi està molt bé!!! Fem una excursió fins a la Cova del Tigre per la selva humida i a la nit sopem amb família, el menjar és deliciós i és el moment de relació amb els altres hòspedes viatgers. Som una gran família i ens uneix la emoció de viure una experiència tant autèntica, després de sopar treiem la nostra ampolla de ron i a les hamaques deixem passar les hores entre converses i els sons de la selva.

De bon matí i després d'un bon esmorzar anem d'excursió amb barca fins al biotopo dels manglars per observar aus, passem entre nenúfars preciosos en petits afluents atapeïts de vegetació, gaudim d'una excursió fantàstica abans de recollir les coses i marxar, també en barca fins a Livingston. Aquesta petita ciutat caribenya està habitada per els garífunes, guatemalencs negres procedents de Jamaica d'aire reagee i rastaffari, tenen la seva pròpia llengua i cultura, la ciutat te construccions de fusta de colors amb un aire a les aventures de Tom Sawyer a la vora del Mississipi, hi ha un ritme peculiar aquí, entre rítmic i pausat, es un bon final de viatge. Demà anirem en barca fins a Puerto Barrios i allà ens espera una furgo per fer les 6 hores de carretera fins al Aeroport de Guatemala City.

Ha estat un viatge fantàstic, complet i variat, gairebé ens sembla que no pugui ser que hem estat a Antigua, que hem pujat el volcà Pacaya, el mercat de Chichicastenango, que hem navegat i nadat al Llac Atitlan, hem fet massatges a San Marcos, hem volat a Flores on hem passat el Cap d'Any, la increïble i meravellosa Tikal enmig de la selva, l'impactant Rio Dulce, el paradisíac Finca Tatin, ja per sempre casa nostre i ara tornem cap a Barcelona! Guatemala Forever!!!

Aviat hi tornaré amb un altre grup, aquest país no para de sorprendre i d'abraçar-te cada vegada que hi vens!!!

dilluns, 6 de gener del 2014

TIKAL


El dia 31 de Desembre sortim de San Marcos amb barca cap a Panajachel. El dia es clar i el llac brilla sota els tres volcans. Allà ens espera el xofer i la furgoneta que ens porta al aeroport. Agafem una avioneta d'hèlices i volem fins a Flores, al cor del Peten. Ens insatalem al Hotel Santana, a primera línea del llac a la illa de Flores. Sopem quan a casa ja fa 7 hores que han celebrat el Cap d'Any. Celebrem el Cap d'Any en una terrasseta cutre amb unes Gallo i uns rons, intentem aconseguir algun gintonic però malgrat la insistència de les fèmines del grup resulta impossible aconseguir-ho. Les 12 de la nit iluminen el cel de focs a banda i banda del llac, com una batalla entre bàndols per saber qui te els més bonics. Anem a dormir aviat, estem cansats i demà... Tikal!!!

Arribes a la reserva de Tikal per carretera i et vas endinsant en una selva frondosa. Aquesta ciutat es un referent del món maya, amb una antiguetat de més de 4000 anys va anar vivint etapes de més i menys esplendor i en deixa la mostra amb la impressionant colecció de piràmides, edificis residencials i la fantàstica plaça central amb tot el complexe de temples, edificacions i joc de pilota, tot presidit per la piràmide del Gran Jaguar. 


Tikal es la ciutat maya més impactant que es pot visitar, d'una bellesa increible. El que la fa única, apart de les construccions que son precioses, es el seu entorn, una selva tupida plena de fauna amaga els temples i els decora de verd. Es normal veure micos aranya i micos aülladors, quetzals, ocells de tot tipus inclús el típic Tucan.
Tot el complexe es recorre per caminets entre la selva i de tant en tant van apareixent els temples i les construccions. També es poden anar veient la gran quantitat de piràmides per excavar, els muntículs plegats de vegetació i d'arbres ens fan imaginar el que amaguen.


Fem una visita de 6 hores a Tikal amb un guia que ens explica tots els secrets, pujem piràmides, veiem micos i ocells, ens impressinem per la bellesa del lloc i amb una satisfacció brutal sento dir vàries vegades a la gent del grup: "Que faliç que soc" i això m'omple tant que petaré!! Hi ha millor manera de passar el primer dia del any?
Travel & Happiness!!