Cercar en aquest blog

dijous, 30 d’octubre del 2014

KYOTO

Arribem a Kyoto a la tarda i anem directament cap al hotel a l'avinguda Kawaramachi amb Gojo Dori. El primer que impacta de Kyoto és la seva estació de trens, una enorme contrucció moderna de perfils metàl.lics i vidres amb escales mecàniques que pujen i baixen per tot arreu, amb unes alçades increibles i amb moltitud de gent amunt i avall.
Diuen que a Kyoto hi ha més de 1800 temples, n'hi ha moltíssims repartits per la ciutat, nosaltres ens concentrarem en els 2 o 3 principals (ja n'hem vist molts) i aprofitarem per passejar, viatjar en el temps i fer compres. De camí cap a Shijo-Dori (el pulmó comercial de la ciutat) ja anem trobant temples i carrerons de casetes de fusta baixes, sense voreres i amb un ambient tranquil que sembla impossible que estiguis al centre de Kyoto.

Shijo Dori és una llarguíssima avinguda comercial de botigues modernes i souvenirs tot barrejat. Aquest punt és important perque just al seu voltant es troben racon interessants i importants. Anem directes, creuant la avinguda, al mercat de menjar de Nishiki; a unes dos o tres cantonades al nord. És un mercat preciós, una boqueria japonesa on es venen tot tipus d'aliments i amb algunes tabernes per poder fer un mós. Parem a la taberna de sempre per fer unes giosas i ens sorprenem molt agradablement amb un porc rostit deliciós. 
Després del mercat anem, creuant el riu, cap al barri de Gion. Aquest és es cor tradicional de Kyoto i on es poden veure encara algunes maiko entrant o sortint de cases de te o particulars. El barri és un embolic de carrers petitons enrebessats, amb il.luminació tènua i amb una atmòsfera que et transporta a uns segles enrera. Quan ja estem apunt de marxar tenim la sort de poder veure una maiko. Això sí que és un viatge en el temps!!! Elegància, disciplina, tradició, postura, delicadesa,...
Els temples que visitem son el de Kinkakuji (el pabelló daurat) i el de Ryoanji (jardí zen). El primer és un dels temples més fotogènics que es poden veure. El reflexe de les làmines daurades del pabelló sobre les aigües del llac és d'una gran bellesa, en un entorn preciós. El segon temple es troba a una 20 minuts caminant i és famós per el seu jardí zen, mundialment conegut i que és font d'inspiració i d'aprenentage de la filosofia zen. Es tracta d'un petit jardí sense arbres, ni aigua, ni decoracions. Només un llit de grava amb 15 pedres. No hi ha cap punt des d'on es puguin veure les 15 pedres i el jardí té una armonia i equilibri impressionant. 

A la tarda anem a visitar al bosc de bambú que jo encara no coneixia. Agafem un dia una mica tapat i amb vent, tot i això la alçada dels bambus i el seu moviment amb el vent ens impressiona. De fet, ens encanta. És preciós! 

dimecres, 29 d’octubre del 2014

HIROSHIMA - MIYAJIMA

Arribem a Hiroshima de nit i anem directes al Ryokan, ens instal.lem i anem a passejar per la moderna zona comercial de la ciutat. Just al costat del Parc Conmemoratiu de la Pau es troba el "dori" cobert que és un entramats de carrers comercials amb moltíssim ambient, aquí sopem al restaurant ja conegut que ens tracten de meravella. L'endemà visitem el Museu de la Bomba Atòmica, com sempre és corprenedor; recorrem les sales d'exposició. És un museu dur, em recorda molt la primera vegada que el vaig visitar que em va impressionar molt... Com sempre, penso que hauria de ser una visita obligada per a tothom i sobretot els joves. 
De Hiroshima agafem el tren per anar fins a Miyajima on es troba el famós tori flotant. Sempre és una incognita si ens trobarem al marea alta o baixa, doncs canvia la vista del tori absolutament. Arribem, creuem amb el ferry amb la marea alta i anem directament a fer les vistes del tori. És molt estètic, molt bonic. Tot seguit anem a probar el Okonomiyaki, que és com una truita de noodles amb peix o carn o verdures súper calòric i boníssim. Per si és poc, s'hi posa per sobre un xarop amb base de mel. Amb les forces agafades anem a fer la ruta de Miyajima. És una illa amb un conjunt templari on ressalta el tori flotant, el gran temple i la pagoda de 5 nivells. El poble és bàsicament comercial i els japonesos hi vénen els dies de festa passar el dia, a menjar, a visitar els temples, a fer fotos i a jugar amb la multitud de cèrvols que corren per arreu. Alguns també venen per casar-s'hi.


divendres, 24 d’octubre del 2014

TAKAYAMA

A l'altra banda dels Alps de Nagano es troba la pintoresca localitat de Takayama, al districte de Hida. Es tracta d'una petita ciutat als peus de les muntanyes, termal i plena de temples i amb uns barris protegits de cases tradicionals de fusta que eren antigues destil.leries de sake i algunes ho segueixen sent. 
La ciutat és molt animada turísticament, els carrerons comercials de cases antigues perfectament restaurades i consevades són un bullici de turistes japonesos i de tot el món. Una altra atracció tés la carn de Hida, molt semblant a la de Kobe: vedella fibrada, gustosa i tendra i caríssima!!!
Les antigues destil.lerias de sake avui son botigues de records i de productes locals com les talles de fusta, menjars tradicionals, ampolles de sake i els dimoniets de la sort. 

De temples n'hi ha forces però destaca el de kokubunji amb la seva pagoda de fusta i l'arbre ginko de 1200 anys i encara viu i radiant amb les seves fulles de ventall.
Dormim en el temple Zenkoji, que és un temple adderit al de Nagano. Dormir en un temple és una experiència única, així ho fem cada vegada que venim i la Yukina sempre ens acull cerimoniosament i ens explica el funcionament del temple, també és ella la que cada matí a les 9:30 oficia la cerimonia diària. Un espectacle.
De Takayama marxem cap a Hiroshima.

NAGANO - SNOW MONKEYS

Sempre és una alegria tornar a Nagano. Aquest lloc tradicional sota les muntanyes, al peu dels Alps Japonesos, està dominat per el majestuós temple de Zenko-ji que presideix la ciutat en el seu punt més alt. Una llarga avinguda comercial connecta la estació de tren amb el temple. 
Arribem de nit i fem la caminata d'uns 40 minuts fins al temple. Un del edificis annexos és el nostre alberg. Allà ens espera la seva cuidadora, una senyora encantadora amb una energia increïble. Cada vegada està més jove als seus 78 anys, m'alegro i s'alegra de retrobar-nos; és la quarta vegada. L'alberg és un edifici gran, de fusta i antic. A la planta superior hi ha els dormitoris tots amb tatamis originals i separats per pareds i portes de paper d'arròs. Tot té un aire entre místic i antic. Anem a fer un onsen que ens deixa rel.laxats i d'allà cap a sopar els millors noodles del món! El bar és petit, hi caben uns 7 o 8 parroquians asseguts a la barra i prou, el propietari és un artista de la cuina i fa el millor Rammen que he menjat mai. És un espectacle veure com cuina i després gaudir-ho. Acabarem amb una gerreta de sake i a dormir al tatami, després d'una visita nocturna al temple, sols, sense ningú ni sorrols i només amb la llums d'alguns fanalets.
Al matí visitem el temple i els seus jardins, també passarem per el seu passadís subterrani que representa el traspàs d'una vida a una nova vida. En un pas subterrani completament fosc vas seguint per la paret de la dreta fins a trobar una clau, si la trobes i la fas sonar és com arribar al nirvana i reneixer. Al sortir hi ha un gran mirall per mirar-te i veure el teu nou jo, renescut!
Després de la experiència mística anem a buscar el tren que ens porta a Yudanaka, una petita població termal tradicional i d'allà en bus i després una caminada de 2 quilòmetres anem a veure els micos de la neu, snow monkeys o onsen monkeys. En el punt final de la caminada s'arriba a una bassa termal, previ pagament de l'accés, on hi ha moltíssims micos que es banyen al onsen i es passegen entre els pocs turistes. L'atraació principal és al hivern, quan està tot nevat, però tot hi així és una excursió que val molt la pena. De tornada passegem per Yudanaka entre els seus Ryokans Onsen i botigues tradicionals. Hi ha gent per el carrer amb kimonos i yukatas de bany que van de un Onsen a un altre o als banys públics. Aprofitem l'estona d'espera del tren per fer un bany al Onsen de la estació de trens. Tornem cap a Nagano i sopem Tempura deliciosa. 
És molt agradable venir a Nagano! Pocs turistes. Un dels temples més importants i bonics de Japó. Les muntanyes. Els Onsen. Yudanaka. Snow Monkeys. L'alberg i la senyora que sempre ens espera i guia. Demà anem a Takayama!!

dijous, 16 d’octubre del 2014

ILLES GALÀPAGOS

Un dels punts més recòndits i aïllats del món. El seu aïllament en el Pacífic ha fet que s'hi hagin desenvolupat formes de vida úniques, espècies endèmiques que no es troben enlloc més.
L'arxipèl.leg de les Galàpagos està format per un conjunt d'illes i d'illots on no hi viu gairebé ningú, només vida animal, flora i uns fons marins riquíssims. També son punt de descans per aus migratòries i llar de moltíssimes aus i espècies tan estranyes com les impressionants iguanes marines.
S'hi arriba bàsicament en avió, sempre procedent de Guayaquil, a l'Ecuador. S'arriba a la illa de Baltra i d'allà amb ferry i bus es va fins a Santa Cruz, la illa més poblada i la població principal. Santa Cruz és una població turística plena de centres de buceig, bars, restaurants i tour operadors. A peu del port es poden veure taurons, lleons marins i les iguanes marines circulen per el passeig. És la primera impressió de les Galàpagos. A un passeig del centre es troba el Centre Darwin que treballa per la protecció i cria de les tortugues gegants. Cada illa té la seva pròpia espècie, aquí les crien fins que son prou adultes com per tornar-les a deixar en llibertat a la seva illa d'origen.
El fons marí és espectacular, hi ha moltíssims punt d'immersió i entre les espècies que es veueun sobresurten els taurons martell, les mantes ratlla, taurons de punta blanca, tortugues, grans bancs de barracudes i els preciosos peixos lluna, que aquí en diuen Mola-Mola. Tornant de la immersió amb un veler ens creuem amb una espectacular ballena que ens aixeca la cua a pocs metres i ens deixa bocabadats.

La illa més gran és Isabela, molt deshabitada i salvatge s'hi està molt be en aquesta illa. S'hi arriba en barca en un viatge duríssim de dues hores entre onades altíssimes, els marejos i vòmits son habituals i jo no en sóc excepció. Només arribar ja et trobes la fauna per tot arreu, lleons marins, aus de tot tipus, pingüins, iguanes, etc... Hi ha una platja preciosa, solitària, i en un llarg passeig fins al final de la platja camines per camins on et surten tortugues gegants que es creuen al mig del camí, tot és salvatge, tot és lliure, tot menys moure's. Sempre necessites contractar tours turístics per cada activitat i això fa que resulti molt car fer coses a les Galàpagos. S'ha de pagar per tot!!!
Es necessiten al menys 5 dies per poder gaudir una mica de tot, hi ha moltes coses per fer però s'hi ha de venir amb la butxaca plena, doncs és un destí car. Només entrar al aeroport s'ha de pagar una tassa d'ingrés de 100$ i després els tours, les llanxes de illa a illa, immersions, etc,... Gràcies a això hi ha molt poc turisme i es manté tot amb moltíssima dignitat.