Cercar en aquest blog

dijous, 30 d’octubre de 2014

KYOTO

Arribem a Kyoto a la tarda i anem directament cap al hotel a l'avinguda Kawaramachi amb Gojo Dori. El primer que impacta de Kyoto és la seva estació de trens, una enorme contrucció moderna de perfils metàl.lics i vidres amb escales mecàniques que pujen i baixen per tot arreu, amb unes alçades increibles i amb moltitud de gent amunt i avall.
Diuen que a Kyoto hi ha més de 1800 temples, n'hi ha moltíssims repartits per la ciutat, nosaltres ens concentrarem en els 2 o 3 principals (ja n'hem vist molts) i aprofitarem per passejar, viatjar en el temps i fer compres. De camí cap a Shijo-Dori (el pulmó comercial de la ciutat) ja anem trobant temples i carrerons de casetes de fusta baixes, sense voreres i amb un ambient tranquil que sembla impossible que estiguis al centre de Kyoto.

Shijo Dori és una llarguíssima avinguda comercial de botigues modernes i souvenirs tot barrejat. Aquest punt és important perque just al seu voltant es troben racon interessants i importants. Anem directes, creuant la avinguda, al mercat de menjar de Nishiki; a unes dos o tres cantonades al nord. És un mercat preciós, una boqueria japonesa on es venen tot tipus d'aliments i amb algunes tabernes per poder fer un mós. Parem a la taberna de sempre per fer unes giosas i ens sorprenem molt agradablement amb un porc rostit deliciós. 
Després del mercat anem, creuant el riu, cap al barri de Gion. Aquest és es cor tradicional de Kyoto i on es poden veure encara algunes maiko entrant o sortint de cases de te o particulars. El barri és un embolic de carrers petitons enrebessats, amb il.luminació tènua i amb una atmòsfera que et transporta a uns segles enrera. Quan ja estem apunt de marxar tenim la sort de poder veure una maiko. Això sí que és un viatge en el temps!!! Elegància, disciplina, tradició, postura, delicadesa,...
Els temples que visitem son el de Kinkakuji (el pabelló daurat) i el de Ryoanji (jardí zen). El primer és un dels temples més fotogènics que es poden veure. El reflexe de les làmines daurades del pabelló sobre les aigües del llac és d'una gran bellesa, en un entorn preciós. El segon temple es troba a una 20 minuts caminant i és famós per el seu jardí zen, mundialment conegut i que és font d'inspiració i d'aprenentage de la filosofia zen. Es tracta d'un petit jardí sense arbres, ni aigua, ni decoracions. Només un llit de grava amb 15 pedres. No hi ha cap punt des d'on es puguin veure les 15 pedres i el jardí té una armonia i equilibri impressionant. 

A la tarda anem a visitar al bosc de bambú que jo encara no coneixia. Agafem un dia una mica tapat i amb vent, tot i això la alçada dels bambus i el seu moviment amb el vent ens impressiona. De fet, ens encanta. És preciós! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada