El tren et deixa just davant del temple principal i d'allà ja s'enfila el recorregut d'unes dues hores si es vol fer complet i fins al "top" de la muntanya. Per el camí es van trobant petits altars amb ofrenes i la típica figura de la guineu amb la clau a la boca.
Cada tori és una donació de persones o empreses i s'hi grava en negre la data, el país i la oració. La devesa Inari és la protectora de la agricultura i se la relaciona directament amb l'arròs.
Fem tot el recorregut i al tornar a l'esplanada dels temples tenim la sort de poder presenciar una representació tradicional de la sega de l'arròs per dues ballarines perfectament sincronitzades que fan l'actuació per un mecenes, que resta agenollat al lateral del escenari, que de forma cerimonial segueix tota la representació, en acabar li donen les gràcies, reverències, i la vida continua. Hem fet un salt en el temps i em tornat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada