Descobertes el segle XIX porten 125 anys obertes al públic i son una de les principals atraccions de la illa nord. 
El que pot semblar una turistada et deixa corprès quan després de veure les primeres cavernes i en total foscor, pujes en una barca, mires enlaire i totes les parets de roca estan cobertes de cuques de llum. És un espectacle increible! Molt bonic, únic. En silenci disfrutem d'aquest regal de la naturalesa, en la foscor ens anem movent sobre les aigües mirant el petit univers, la galàxia de les cuques de llum fins que sortim al exterior i ens trobem enmig d'un bosc subtropical. No es poden fotografiar però no cal, és impossible reflectir el moment.
Marxem cap a Rotorua, el centre de l'activitat geotèrmica de la illa nord i capital maorí. Acabem el dia al Polynesian Spa: un conjunt de piscines termals a tocar el llac Rotorua. Ens relaxem dins les piscines i sota la fina pluja fresca mirant el llac. Sopem Fish & Chips al Pig & Whistle i a dormir!
De bon matí enfilem la carretera de Taupo i parem al centre termal de Wai-O-Tapu. Un seguit de recorreguts entre diferents llacs termals i pous de fangs en bullició. L'activitat geotèrmica és gran i en els llacs es formen colors preciosos entre els vapors i les olors del sofre. L'atracció del lloc és un suposat geiser que resulta ser un pseudo-geyser ja que el fan explosionar cada dia a la mateixa hora, les 10:15, mitjançant un producte que li tiren davant de centenars de turistes amb les càmeres apunt. Resulta una mica decevedor veure com el geiser comença a treure espuma i acaba erupcionant un raig d'aigüa freda durant uns minuts... 
Per refer-nos de la decepció del geiser i buscant la autenticitat anem a un lloc amagat, desconegut, privilegiat, que vaig descobrir fa dos anys. Ens apartem de la carretera uns kilòmetres per cami de terra, aparquem el cotxe i caminem bosc endins fins a trobar un riu termal, el seguim fins a la cascada i posterior piscina. Aquest és un lloc increible, l'aigüa calenta baixa entre el bosc i al final et pots banyar sota la cascada amb els pocs privilegiats, locals bàsicament, que coneixen l'indret. Aquí disfrutem d'un altre regal de la naturalesa! 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada