Cercar en aquest blog

dijous, 25 de setembre de 2014

BARRI DE BELEN - IQUITOS

El barri de Belen és el més conegut i singular, en diuen la Venecia de l'Amazones, la Venècia pobre, és clar. Es tracta d'un barri que creix a partir del riu i que en les èpoques de crescuda els carrers es converteixen en canals. Les cases de la vora del riu, molt humils i bàsiques, són flotants i pugen amb el riu, també els seus wc són flotants i pugen i baixen seguns la crescuda. Cada casa en té un de wc al riu i els seus habitants hi baixen entre taulons per fer les seves necessitats i higiene. 
El barri és humil, molt humil. Els carrers enfangats estan col.lapsats de la porqueria que deixa el mercat i que arriba fins al riu.
El mercat és un bullici de gent, venedors, compradors i gent que viu al seu voltant. Les parades són de tot tipus, s'hi vén de tot i es conecten els mercats de Belen Bajo amb Alto Belén. A mesura que et vas allunyant del riu, les cases ténen més entitat i es comencen a veure algunes de obra. El mercat està organitzat per seccions: carns, peix, herbes naturals, quincalleria, de tot,... Aquí pots menjar cucs, vius o cuits, comprar carn de tortuga, de cocodril, cigarrets de l'Amazones, herbes, xarops naturals, afrodisíacs, remeis casolans per a qualsevol mal,...
Belen no deixa indiferent, a nosaltres ens acompanya en tot moment en Carlos que viu en una de les cases a la vora del riu i que ens guia i protegeix. No és recomenable anar a Belen Bajo sols, en Carlos ens explica els secrets i les quotidianitats del barri. Una visita molt interessant i un xoc de realitat; de Venècies n'hi ha més d'una i de dues. Nosaltres a Catalunya tenim Ampuriabrava, sembla una immoralitat parlar de Ampuriabrava amb els seus iots i de Venècia amb les seves gòndoles aquí; aquest és un món massa desigüal...

diumenge, 21 de setembre de 2014

LA TRIPLE FRONTERA (BRASIL - COLOMBIA - PERÚ) i VIATGE A IQUITOS (PERÚ)

La Triple Frontera és el punt on conflueixen els tres països i és un lloc que bull entre dues ciutats: Tabatinga (Brasil) i Leticia (Colòmbia). La primera és una ciutat poc segura, amb un ambient tens que convé evitar en les hores de foscor i que no aporta massa interès durant el dia. Leticia, en canvi, és una ciutat tranquil.la i comercial, amb botigues, bancs, hotels, restaurants i una gran plaça que és famosa per l'atracció que ofereix cada tarda, a la posta del sol, amb l'arribada de milers i milers de lloros que hi vénen a passar la nit fugint dels perills de la selva. També és famosa per el seu suposat wifi gratuït però que és un desastre com a tota la triple frontera.
Per marxar cap a Perú, Iquitos, com és la nostra intenció s'han de seguir uns passos ineludibles. Anem a Tabatinga per sellar el nostre passaport amb la sortida de Brasil, a continuació amb un petit bot anem fins a una illeta sota bandera peruana que es diu Santa Rosa. Allà sellem el passaport amb l'entrada de Perú i tornem cap a Colòmbia (Leticia) passant per Brasil (Tabatinga). ;-)) Comprem el passatge per la llanxa ràpida (12 hores) que ens durà a Iquitos. La llanxa surt a les 3 de la matinada desde la illa de Santa Rosa; hem de sortir de Leticia a les 2 i creuar Tabatinga, ens alerten dels perills que això pot suposar, doncs el riu està baix i s'ha de caminar un tros molt llarg fins al moll i amb la foscor sembla ser que no és massa segur...glups!! Fem un canvi de plans i marxem a dormir aqueta mateixa nit a Santa Rosa, beneïda decisió!! Santa Rosa és un petit poblat meravellós, tranquil, autèntic. La gent autòctona ens reb amb un somriure i salutacions i ens instal.lem al hotel que és un indret guapíssim amb només tres habitacions i amb restaurant. Les cerveses Cristal al porxo de l'hotel amb la posta de sol veint volar els ocells senten de meravella. Una increible tempesta ens acompanya, això sí que és ploure!! Dutxeta  i a sopar un fantàstic pirarucú arrebossat amb companyia de l'Antonio que ens explica batalletes...
A les 2:30 ens desperta el "Esqueleto" per acompanyar-nos fins al moll, al sortir de l'hotel agafa un bastó que serà la nostra protecció per els gossos salvatges que ens assetgen...uffff. Després de tot el camí en la més negra foscor arribem al moll i cap a la llanxa.

Dormim les primeres hores de nit i poc a poc es va fent de dia i comença l'espectacle de l'Amazones. De Santa Rosa a Iquitos el riu té molta vida, es veuen mols poblats pintorescs, canoes de pescadors, comunitats agrícoles,... La llanxa va parant i va pujant i baixant gent carregada fins dalt de paquets i equipatge; aquí els turistes som una espècie estranya i això ens encanta.
Al arribar a la gran Iquitos ens instal.larem en un hostel al malecón aprop de la Plaza de Armas. Arribar a Iquitos llegint "Pantaleón y las Visitadoras" (recomenació del Pep A.) és molt divertit!!!

DE MANAUS A TABATINGA (BRASIL) - LETICIA (COLOMBIA)

Tenim la intenció de creuar per l'Amazones fins a Perú per arribar a Iquitos. Hi ha diferentes maneres de fer-ho; la més senzilla és en avió, un vol curt i car uneix Manaus i Tabatinga. La més barata és en barca per el riu però dura 5-6 dies i es dorm en hamaques a coberta. La tercera opció, la nostra, és la llanxa ràpida (de 36 hores!!!) que costa el mateix que el vol però que et permet viure el riu durant un dia i mig. Agafem aquesta!!

La llanxa Cristal I surt a les 7 del matí del port de Manaus. A aquesta hora el port és un batibull de gent i moviment, vaixells que arriben i marxen i el mercat de peix i fruites que desperta. Hi arribem a les 6:15 per prendre un bon esmorzar a peu dret. La ruta farà 7 o 8 parades, alguna al mig del riu, pugen i baixen gents de canoes i molls flotants, també para a les principals poblacions.

El trajecte transcorre per el riu Solimões, el caudal principal del Amazones. L'anem remontant riu amunt, sempre envoltats de selva i vegetació. Les aigües són marronoses i el riu és d'unes dimensions increïbles. A trossos hi ha més vida que altres, passem hores sense veure ningú i de cop i volta hi ha trams on la vida fluvial és intensa, amb pescadors a les canoes i les cases de fusta sobre estaques a la riba del riu. En aquesta època el riu està baix, a tot arreu es veu la marca del nivell uns 4-5 metres per sobre de fa uns tres mesos.
A bord anem instal.lats en còmodes butaques com en un avió, hi ha un petit bar, banys, la banyera exterior a la part posterior i ens serveixen esmorzar, dinar i sopar, força acceptable. 
De turistes pocs; al inici només nosaltres i un de perdut. A mitja nit n'entraran tres o quatre més. Passen les hores a bord i arriba la posta de sol que com sempre en aquests espais naturals tan magestuosos adquireix una bellesa impressionant.

Dormim com podem, poc i malament i avancem el segon dia. Arribarem a Tabatinga a les 18h. Tabatinga és la ciutat fronterera de Brasil. Té una ciutat germana que és Leticia, a la banda colombiana. D'aquest punt se'n diu la triple frontera doncs uneix Brasil, Colombia i Perú. Nosaltres dormirem a Colombia i ens hi quedarem demà abans de continuar la marxa cap a Iquitos.
Continuem l'Aventura!!!

dimarts, 16 de setembre de 2014

AMAZONES - JUNGLE TOUR


De Manaus surten els tours per els rius Negro i Solimoes. Normalment son tours de 3 dies en amunt en vaixell i on està tot inclós. Nosaltres, però, decidim fer un tour per la selva, un Jungle Tour, de 3 dies que ens depararà moltes i bones sorpreses. 

Marxem de Manaus en furgoneta i ens allunyem 200 kms fins agafar una barca que navegant per rius amazònics envoltats de selva ens porta fins al lodge. Un hotel fantàstic al mig de la selva amb un moll des d'on ens banyem al riu per refrescar-nos.

Dinem de meravella i sortim en canoa cap a boscos inundats, hàbitat d'anacondes, caimans , piranyes i tants insectes com podem imaginar. Tot es d'una bellesa impressionant. En un punt preparem els fils, ams i els trossets de pollastre i ens posem a pescar. Agafem 5 piranyes que ens menjarem per sopar.
La posta de sol sobre la selva és preciosa, tot aqui és majestuós, tot és extems, tot és preciós, és una bellesa que se t'escapa, que no pots abarcar. 
Sopem les piranyes i tornem a sortir de nit amb la canoa a explorar els boscos inundats: manglars plens de vida, de soroll, d'ensurts: un peix o vés a saber què ens salta d'una banda a l'altra de la canoa colpejant i deixant una extranya baba a les nostres robes. Ens anem endinsant fins a trobar un petit caimà, és molt bonic i petit; sembla inofensiu.

Al matí sortim en canoa a veure i sentir el despertat de la selva: la sortida del sol i la quietud del riu amb els cants dels ocells... Quina felicitat ser aquí, sols, perduts. Fem una excursió per la selva de 3 hores on el nostre guia, matxet en mà, ens explica tots els secrets per la supervivència, identifica les plantes medicinals i ens indica a qui pertany cada un dels sorolls: insectes, aus, micos,... En veiem alguns, també alguna taràntura que fa posar els pèls de punta.

Després de dinar comencem una nova i la més gran aventura: Anem a passar una nit a la selva!!! Carregats amb les hamaques, menjar i aigüa ens endinsem 2 hores caminant per la selva frondosa fins  arribar a un punt, al costat d'un corriol d'aigüa on ens refresquem de la intensa calorada i suada. Els guies fan un foc i amb una destressa increïble ens fabriquen culleres de fusta, espelmes i cuinen un sopar fantàstic. Pengem les hamaques i sopem. Després de sopar un dels guís s'acosta al rierol per banyar-se i torna amb un caimà de més d'un metre agafat pel coll i del lloc on ens banyàvem abans!!! La nit a la selva és un espectacle de sorolls, moviments, crits, hi ha una tensió que fa difícil agafar el son. Els sorolls son ensordidors i estar allà al mig, penjat de dos troncs i amb una foscor total és una experiència inoblidable. Al matí poc a poc ens anem imcorporant, café i caminada de tornada al Lodge. L'aventura a la selva s'ha acabat.
Un ha sentit parlar tant i tant de la Selva del Amazones que quan hi ets tens la consciència de ser a un lloc molt especial. El que més sobta son les dimensions, la extensió i la majestuositat. Tot és inabarcable, per tamany i per bellesa, i la fauna per salvatge. Això no es un parc temàtic; és l'hàbitat natural i salvatge de milers d'espècies, és la selva més gran del món, els rius més caudalosos, les comunitats més desconegudes i el gran pulmò de la terra. Poca broma!!